Del pròleg i el final de Middlemarch

“… Hi ha qui ha pensat que aquelles vides desafortunades es deuen a la inconvenient vaguetat amb que el Creador modelà la natura de les dones: si només existís un nivell d’incompetència femenina tan estricte com comptar fins a tres i no hagués de passar d’allà, el lloc de les dones a la societat es podria determinar amb una exactitud científica. Però la vaguetat roman i la diversitat de possibilitats és molt més vasta d’allò que es podria deduir contemplant la similitud dels pentinats femenins i fins i tot de les històries d’amor –tant en prosa com en vers- que prefereixen les dones. De tant en tant, envoltat d’inquietud, creix entre els ànecs de l’estany un cigne que mai no arriba al corrent d’aigües vives en companyia d’aquells de la seva pròpia espècie. De tant en tant neix una santa Teresa, fundadora de no res; els generosos impulsos amb que intenta reeixir una bondat inassolible sucumbeixen i es dispersen entre un munt d’obstacles en comptes de fer diana en alguna meta clarament dibuixada. …/…

… El seu esperit guarnit de delicadesa encara donà fruits meravellosos, malgrat que no fossin visibles per molts. La seva intensa força vital, com aquell riu el cabal del qual va dividir Cir, es va anar gastant per canals que no van assolir un gran renom. Però l’efecte del seu ésser sobre les persones del seu entorn va ser incalculable: perquè la puixança del bé en el món depèn en part d’actes que no tenen res d’històrics; i el fet que ara les coses no ens vagin tan malament com ens podrien haver anat depèn en gran mesura dels molts que van viure fidelment una vida amagada i descansen en tombes que no visita ningú.”

(George Eliot. “Middlemarch”)

 

MiddlemarchLa culminació de la literatura victoriana

 

Poques vegades es pot condensar en unes pàgines tot l’abast d’una ment lliurepensadora retratant el món i l’època que li ha tocat viure. Només les grans plomes aconsegueixen un retrat tan realista i uns personatges amb tanta profunditat psicològica com George Eliot, pseudònim amb que signava l’escriptora Mary Anne Evans, novel•lista, poetessa, periodista i traductora anglesa (1819-1880).

 

Nascuda en el si d’una família anglicana convencional, va rebre una formació acurada en diverses escoles de senyoretes. En la zona dels Midlands on va créixer hi havia molts seguidors d’altres creences cristianes i de ben jove va prendre contacte amb l’església evangèlica. Després de la mort de la seva mare, quan tenia 21 anys, ella i el seu pare es van traslladar a viure a Foleshill, prop de Coventry. Allà va fer amistat amb Charles i Cara Bray una família que s’havien enriquit amb la fabricació de cintes i vetes, i que havien invertit part dels seus beneficis fent donatius a escoles i altres causes filantròpiques.

 

La casa dels Bray era considerada un lloc de trobada per a lliurepensadors i allà la Mary va conèixer i es va relacionar amb diversos intel•lectuals que la van motivar a acabar la traducció a l’anglès de “La vida de Jesús” de Strauss, obra que posa en dubte la veracitat de les històries bíbliques. El qüestionament de la fe religiosa en què havia estat educada li va suposar un enfrontament amb el seu pare, i ella per respecte va continuar anant a l’església i tenint cura d’ell fins a la seva mort el 1849.

 

 

Aleshores ja tenia trenta anys i va decidir fer un viatge a Suïssa acompanyada dels Bray, tot i que va voler viure-hi sola. A l’any següent va tornar a Londres i va muntar amb un soci una editorial, la Westminster Review, el fòrum intel•lectual progressista més important del seu temps. Mary era la principal col•laboradora del diari i és aleshores que va començar a publicar obres pròpies signant Marian Evans fins a mitjans de 1854.

 

En el terreny personal, la seva vida va estar envoltada d’escàndols en una societat tan rígida com la de l’Anglaterra victoriana.  Va estar vivint amb un home casat, el filòsof George Henry Lewes, durant 25 anys, fins que ell va morir el 1876.

 

Posteriorment, va trobar consol en un escocès anomenat John Cross, vint anys més jove que ella, amb qui es va casar el 1880. Un matrimoni efímer, ja que va ella va emmalaltir aviat i va morir a Londres a finals del mateix any.

 

Va escriure set novel•les (Adam Bede, 1859; The Mill on the Floss, 1860; Silas Marner, 1861; Romola, 1863; Felix Holt, the Radical, 1866; Middlemarch, 1871–72; Daniel Deronda, 1876), diverses obres de poesia i traduccions d’obres filosòfiques i crítiques.

 

“Middlemarch: un estudi de la vida en províncies” es considerada la seva obra més important i popular. A través de diverses línies argumentals -la profunditat psicològica de nombrosos personatges i la narrativa clara i brillant, de to didàctic, de l’autora-, ens parla dels temes universals i essencials de la vida de les persones: la situació de les dones, el matrimoni, el idealisme i la religió, la hipocresia, la resistència als canvis, les reformes i l’educació de la societat anglesa del segle XIX.

Malgrat algunes opinions crítiques a l’obra, Virginia Woolf va descriure Middlemarch com “un llibre magnífic, que és malgrat totes les seves imperfeccions, una de les poques novel•les angleses escrites per a adults”.

El 1995, la BBC va produir una sèrie de TV d’èxit basada en la novel•la.

 

You can leave a response, or trackback from your own site.

Leave a Reply

Powered by WordPress | Designed by: best suv | Thanks to trucks, infiniti suv and toyota suv